domingo, 26 de abril de 2015

Introducció

Encara som romans?


Penseu que a la nostra societat actual encara tenim coses en comú amb la societat romana? Per a trobar la resposta a aquesta pregunta anem a investigar sobre l’herència romana en la nostra societat actual, es a dir, anem a treballar sobre el procés de romanització a la Península Ibèrica.


A les diferents entrades que composen el blog amb el qual anem a treballar, encontrareu molts aspectes de la societat romana que van instaurar a la Península Ibèrica i els quals han evolucionat fins a l’actualitat en la nostra societat (oci, infraestructures, llengua, etc.).

sábado, 25 de abril de 2015

Quines eren les formes d'entreteniment i diversió a l'imperi Romà?


El circ

El circ era un recinte allargat amb graderies per als espectadors, i amb un pista (sorra) dividida per un mur central . El circ més antic i imponent de Roma era el Circ Màxim, que comptava amb un aforament de més de 385.000 espectadors.
Algun dels jocs que es realitzaven dins eren:

Carreres de carros: els carros eren tirats per dos, tres o quatre cavalls. Cada carrera consistia a donar set voltes a la pista.
Aquests espectacles de carros embogien a la multitud, que es dividia en apassionades faccions, cadascuna d'elles identificada per un color: els verds, els blaus, els vermells i els blancs. Sota aquests colors bategaven diferents tendències polítiques i socials.
Els jocs del circ servien a més per realitzar apostes de grans summes de diners, que enriquien a uns i arruïnaven a uns altres.


Altres activitats també podien ser exhibicions a cavall o carreres pedestres.



L'anfiteatre


L'amfiteatre és una construcció ovalada que recorda dos teatres units. L'amfiteatre Flavio, o Coliseu, l'edifici més emblemàtic de Roma, va ser inaugurat l'any 80 d. C., i tenia una capacitat per 50.000 espectadors.

En l'amfiteatre s'oferien tres tipus d'espectacles: combats de gladiadors, lluites de feres salvatges i combats navals.

Els combats de gladiadors es van convertir en l'espectacle preferit dels romans, un home podia convertir-se en gladiador de tres maneres: per ser condemnat a mort o a treballs forçats, per ser un esclau castigat pel seu amo, o per ser un ciutadà lliure que renuncia a tots els seus drets de ciutadà (fonamentalment per motius econòmics). Hi havia diversos tipus de gladiadores, segons la seva indumentària i les armes que portaven
Quan un dels lluitadors queia al sòl vençut demanava clemència a la multitud, que decidia perdonar-ho o feia que el vencedor ho degollés.



Els espectacles d'animals salvatges consistien en l'exhibició d'animals exòtics, lluites entre feres i lluites entre homes i bèsties. Els animals eren enviats a Roma pels governadors de les províncies més llunyanes de l'imperi. Alguns d'ells van ser els óssos o els lleons.




Els combats navals  eren simulacres en els quals intervenien navilis de grandària natural, i els combatents solien ser gladiadores i criminals condemnats. El cost d'aquests espectacles resultava tan elevat, que es van deixar de celebrar al segle I d. C.




El teatre

Al teatre, les tragèdies i comèdies eren apreciades sobretot entre les classes cultes, però el poble pla preferia altres variants, com la manyaga o la pantomima. 
Els actors (esclaus i libertos) s'agrupaven en companyies, que interpretava els primers papers i també feia les vegades d'agent. 
Les funcions teatrals es realitzaven en el marc de festivals que tenien relació amb festes religioses. L'algaravia que es formava durant aquestes representacions havia de ser impressionant: el públic aclamava als còmics, o pataleaba si no li satisfeia l'espectacle, es portava el seu propi menjar o l'adquiria en el recinte, i eren freqüents les baralles. Va arribar un moment en què la gent acudia al teatre a tot menys a guardar silenci.
Una vegada més el romà donava mostres dels seus gustos: jolgorio, obscenitats, escenografia aparatosa i sang.

Teatre de Mèrida (Espanya)


Les termes romanes

Les termes romanes són recintes públics destinats a banys típics de la civilització romana.
Eren banys públics amb estades reservades per a activitats gimnàstiques i lúdiques. També eren considerades llocs de reunió i a ells acudia la gent que no podia permetre's tenir un a la seva casa, com els plebeus o els esclaus.
L'ús de les termes es va generalitzar al món romà a partir del segle I a. C., quan es va descobrir un sistema que permetia escalfar i distribuir l'aire calent.
Els banys romans obrien al migdia i tancaven en posar-se el Sol. En els llocs destinats al bany hi havia departaments separats per a homes i dones; si no hi havia espais separats, l'establiment obria unes hores al dia per a dones i unes altres per a homes, i solament una vegada a l'any les termes eren obertes al poble.

Terme romà a Caldes de Montbui (Catalunya, Espanya).




Creus que algunes d'aquestes formes d'entreteniment es continuen realitzant actualment?











Com hem avançat nosaltres en aquest tipus d'activitats?




Com era la religió d'aquesta època?


Quina era la religió dels romans?

La religió romana consistia, igual que entre els grecs, més en un conjunt de cultes que en un cos de doctrines. Hi havia dues classes de cultes: els de la llar, que unien estretament a la família, i els públics, que estimulaven el patriotisme i el respecte a l'Estat. En l'època imperial s'afegiria el culte a l'emperador. En termes generals, es tractava d'una religió tolerant cap a totes les religions estrangeres, doncs els romans van acollir a déus grecs, egipcis, etc. També era una religió contractual, doncs les pregàries i ofrenes es feien a manera de pacte amb els déus. Una característica era l'ofrena de sacrificis d'animals als seus déus. A més a més, ells també tenian els seus sacerdots com tenim actualment.



     Luperca és el nom de la lloba que segons la mitologia va alletar a Ròmul i Remo quan aquests van ser manats matar pel rei Amulio.



Els primers romans rendien culte a forces i éssers sobrenaturals de caràcter indefinit  com a Flora, Faune, etc. Algun de l'habitatge familiar  va ser Nundina (deessa del naixement i desenvolupament del home) i déus del culte públic com Júpiter (pare de déus i homes), Juno (
deessa del matrimoni i reina dels déus), Minerva (deesa de la saviesa i les arts) i Mart (déu de la guerra).



Júpiter, pare de tots els déus romans i de tots els homes.

Quin llegat material ens va deixar la religió de l'imperi romà?

Entre els edificis mes importants de les ciutats romanes estaven els temples, on es rendia culte als déus.
Igual que als grecs als romans els importava l'exterior del temple ja que al seu interior on es trobava la imatge del déu o la deessa a escultures i figures, només podien entrar els sacerdots. 
Davant dels temples els romans rendien culte als seus déus i els demanaven solució a tots els seus problemes. També consultaven allí sobre el seu futur.
El temple principal de les ciutats romanes normalment estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva.



Temple romà de Diana (Mérida, Espanya)




Panteó d'Agripa (Roma, Itàlia)


Creus que s'ha continuat la tradició de rendir culte als déus en llocs com temples a l'actualitat?




Catedral de León (Espanya)

Què són els aqüeductes?


Què són els aqüeductes?

        L'aqüeducte és un sistema que permet transportar aigua en forma de flux continu des d'un lloc en el qual està accessible en la naturalesa fins a un punt de consum distant i així poder consumir-la.




Per què van sorgir els aqüeductes?

        Un nucli urbà important precisava abans de res una aportació d'aigua constant que permetés el proveïment de milers de persones concentrades en un mateix lloc que podia trobar-se en ocasions a diversos quilòmetres de distància de les fonts naturals d'aigua. Per aconseguir aquest flux continu d'aigua es van construir els aqüeductes.





Com es van construir?

        Per a la construcció d'un aqüeducte, es buscava en primer lloc la font de l'aigua, canalitzant un llit natural mitjançant la construcció d'un canal, i deixant que el pendent del terreny portés l'aigua a través d'aquest canal fins a un llac artificial . Això garantia l'aportació constant d'aigua durant tot l'any.

        A partir d'aquest punt, l'aigua podia ser transportada per canals, ja foren de pedra, de canonada de ceràmica o de plom (aquest últim era perjudicial per a la salut).

        D'aquesta forma, l'aigua procedent del llac artificial era transportada per un canal subterrani (normalment eren subterranis) fins al nucli urbà, gairebé sempre aprofitant el pendent del terreny.

Normalment els aqüeductes eren subterranis.


Creus que hem utilitzat aquesta idea en l'actualitat?


Transvasament Tajo-Segura




Com hem millorat en l'actualitat aquest aspecte?

Sabies que els romans van ser els primers a utilitzar les calçades?



Com va sorgir la idea?


        Fins als anys 427 a. C., els romans utilitzaven camins de pas per anar des de Roma a les ciutats que l'envoltaven. El primer símptoma revelador de la ineficàcia del sistema defensiu de Roma era hagut de principalment a la lentitud de les tropes pels camins de l'època. La necessitat d'una millor defensa, juntament amb un desig d'expansió i hegemonia sobre Itàlia van conduir a una República Romana encara fràgil i amenaçada des de l'exterior per promoure una xarxa que s'adaptés a les seves necessitats de sòlides vies empedrades.

Per tant, el principal objectiu de les calçades era militar.



Les calçades es realitzaven mitjançant una capa de rodadura de pedra.




Què va suposar aquest avanç?


Aquests eixos van permetre una més ràpida i fàcil circulació de les mercaderies i dels comerciants, així com la transferència ràpida de tropes.


La xarxa viària va ser utilitzada per l'exèrcit en la conquesta de territoris i gràcies a ella es podien mobilitzar grans efectius amb una rapidesa mai vista fins llavors. En l'aspecte econòmic va exercir un paper fonamental, ja que el transport de mercaderies es va agilitar notablement. 

Les calçades també van tenir gran influència en la difusió de la nova cultura i a difondre per tot l'Imperi la romanització.

Unien les ciutats de tots els punts d'Itàlia i després de l'Imperi amb els centres de decisió polítics o econòmics. D'aquesta forma els viatges eren fàcils i ràpids per la època.

                                                                    Xarxa viària en la seua totalitat a l'imperi Romà.


A continuació podeu observar un vídeo sobre les vies romanes a la península ibèrica durant el procés de romanització.




Creus que aquesta idea és continuada al nostre temps?



Com hem avançat nosaltres en aquest aspecte?

L'administració territorial de l'Imperi



Penses que la distribució territorial de l'imperi romà ha influït a la nostra societat actual?

Continuant amb l'administració territorial de l'Imperi Romà, aquesta  va ser provincial, com també es fa actualment, per tant aquesta característica va ser continuada fins al nostre temps.

Tot l'imperi romà estava dividit en províncies. Dins d'aquestes províncies, s'exercia el govern des d'una capital que solia ser la ciutat més significativa de la zona.

A més a més, en algunes províncies es recaptaven taxes i impostes com es fa també actualment.




                             Divisió provincial d'Hispània de Diocleciano (emperador de Roma des de 284 fins a 305) a l'any 298.




En el següent vídeo extret de YouTube podeu veure el progrés de l'administració provincial que va sofrir l'Imperi Romà al llarg de la seva etapa.


viernes, 24 de abril de 2015

Els municipis romans


Penses que la romanització ens ha influït en la distribució dels municipis?

L’urbanisme i l’arquitectura van ser un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen totes les ciutats de l’imperi.

Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica ordenada en forma de quadrícula (traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars en els quals moltes havien tingut el seu origen.





La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el decumanus, que la dividien en quatre parts, al igual que els campaments militars. A l'encreuament s'hi trobava el Fòrum, la plaça amb els principals edificis públics, a la manera de l'antiga àgora grega: temples, basíliques cúria, columnes i arcs commemoratius...


jueves, 23 de abril de 2015

Els noms dels dies


Quins noms rebien els dies del calendari romà?

Calendes: Era el primer dia del mes. Es creu que originalment era el dia que indicava l'inici de la lluna nova

Nonae: Es creu que originalment marcava el dia de la lluna creixent, és a dir, el dia a mig camí entre la lluna nova i la lluna plena. La Nonae o nones es localitzava comptant vuit dies abans de l'"Idus" i solia caure al voltant del dia quinze o disset del mes, depenent de la llargada del mes i de la posició de l'"Idus". 


Idus: Es creu que originàriament marcava el dia del començament de la lluna plena. Coincidia amb el dia 13è en els mesos de 29 dies, o amb el 15è en els mesos de març, maig, juliol i octubre, que eren els mesos de 31 dies.





 

Blogroll